El compositor i pianista Albert Guinovart, és hereu d’excepció de l’extraordinari renaixement cultural que amb gran força emergí a la Catalunya de principis del segle XX i que va tenir com a resultat el naixement de nous fonaments estètics, sempre amb una mirada a la gran cultura europea i sense renunciar a les fonts populars ni a la tradició heretada.

La seva prolífica obra comprèn la composició de dues òperes, un ballet, un nombrós catàleg d’obres simfòniques i una no  menys important producció de repertori de cambra, sent el piano una constant que l’acompanya des dels inicis de la seva carrera fins avui en dia. Les seves obres han estat estrenades en eminents sales de concert de tot el món per destacats intèrprets, orquestres i directors de reconegut prestigi internacional.

Albert Guinovart representa la perfecta sincronia entre els seus diferents vessants, destacant la composició, l’orquestració, la docència i el consolidat intèrpret que ha demostrat ser, tant en el gran repertori clàssic i romàntic com del seu extens catàleg pianístic. 

Compositor de dues òperes Atzar i Alba Eterna, el ballet Terra Baixa i sis musicals, avalats per dos premis Max a la millor música i tres premis Butaca al millor compositor, destaquen Mar i Cel, Flor de Nit, i Scaramocuhe, (en produccions de Dagoll Dagom), Gaudí i La Vampira del Raval. L’èxit dels seus musicals, és tal, que trenta anys després d’algunes de les seves estrenes, encara es poden sentir pels carrers de Barcelona fragments d’ells, com Mar i Cel o de Flor de Nit cantades per un incondicional públic.

Les seves obres orquestrals d’enorme força i vitalitat com El lament de la terra (encàrrec de l’OBC i estrenada per Roberto Minczuk), El Somni de Gaudí (encàrrec de l’OSCyL i estrenada sota la direcció de Vasily Petrenko), els tres concerts per a piano, “Clarosbcur” concert per a percussió, pianoo i cordas o L´amor i el foc, evoquen el seu profond missatge universal sense renunciar a les arrels sonores i ens mostren un delicat art de l’orquestració que es pot sentir també en la seva mirada cap a la música religiosa en obres com Réquiem, Te Deum i el premiat  Gloria.  

Albert Guinovart, posseeix també un imporant catàleg d’obres de cambra, entre les que destaquen Les Aventures de Monsieur Jules Verne per a quintet de metalls i piano (Premi Alícia 2020), sonates per a flauta i saxòfon, el trio per a violí, trompa i piano “Mirall Trencat” i el Quartet Kepler, obra ja considerada de repertori entre les agrupacions cambrístiques.  La seva obra pianística neix de la grandesa plàstica de Mompou i Montsalvatge, i evoluciona en un discurs propi que ens ofereix una col·lecció d’obres imprescindibles com Nocturn (a Pilar Bayona), Retrats de Barcelona, Nocturn a Chloé, Fantasia-Evocació, Skyshadows o la que ja s’ha convertit en una obra de referència, Valsos Poètics.

​

Les seves composicion i arranjaments, tant orquestrals com de cambra, han estat estrenats per primeres figures internacionals com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, Christopher Hogwood, Vasily Petrenko, Lawrence Foster, Franz Paul Decker, Edmon Colomer, Enrique Diemecke, Daniel Cohen, James Laughram, Josep Pons, Neville Marriner, Phillipe Entremont o Gianandrea Noseda al costat de prestigioses orquestres com Sydney Festival Orchestra, Gürzenich Orchester-Kölner Philarmoniker, Orchestre Nationale de Montpellier, Helsinki Philharmonic Orchestra, Orchestre Nationale de Toulouse, The State Academy Symphonic Orchestra of San Petersburgo, Israel Chamber Orchestra, Franz Liszt of Budapest, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Sinfónica de Madrid i Orquesta Sinfónica de Castilla y León, entre d’altres.

 

Com a intèrpret, Albert Guinovart, ha ofert concerts interpretant les seves composicions, així com el gran repertori en nombrosos recitals en les més afamades sales de concert d’Europa, Amèrica, Japó i Austràlia. No és difícil trobar-lo en importants cicles de concerts i ens ha deixat  moment per a la història en els recitals que va oferir per tot el món al costat de Victoria de los Ángeles.

​

En el terreny discogràfic, són nombrosos els títols que ha enregistrat fins avui, més de seixanta, editats molts d’ells per prestigiosos segells discogràfics com EMI, DECCA, Harmonía Mundi o SONY Classical, tant del repertori en que és referència, Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquín Rodrigo, com de le seves pròpies composicions.

​

La relació d’Albert Guinovart amb el món creatiu sonor de la seva generació, l’ha portat a compondre música original per a cinema, materialitzada amb èxits com El llarg hivern, o orquestrar l’oscaritzada banda sonora de The Artist. Són recordades també les seves sintonies telvisives per sèries com Nissaga de Poder, Laberint d’ombres, Mirall trencat i El Cor de la ciutat.

​

En els anys 2003 i 2013, Albert Guinovart va rebre l’encàrrec de compondre la música oficial dels Campionats Mundials de Natació celebrats a Barcelona.

​

Un nou treball a l'univers creatiu d'Albert Guinovart va veure la llum el maig del 2022, amb l'estrena de Ve-t'ho aquí, una cantata infantil composta amb David Pintó, que ha estat estrenada en el marc del 55è aniversari del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. L'obra, que proposa una nova mirada sobre els contes clàssics i els protagonistes, les identitats i les relacions, ja està disponible en diferents plataformes de reproducció.

​

Entre els seus llorers més recents, hi ha la transformació en disc de la seva òpera Alba Eterna, una tragèdia en dos actes sobre la bellesa i el pas del temps. Mitjançant 2022, Sony Classical ha llançat aquesta obra —que després d'Atzar ha estat la segona òpera de Guinovart— gravada per la Franz Schubert Filharmonia i dirigida per Tomàs Grau. Dues hores de durada per a aquesta obra musical que ha estat estrenada a Reus el 2009, gravada el 2016 amb quatre cantants protagonistes (la soprano Martha Mathéu, la mezzosoprano Anna Alàs, el tenor Marc Sala i el baríton Josep-Ramon Olivé) i, després d'un ajornament a la postproducció forçat per l'emergència sanitària, convertida en disc i publicada a inicis de la primavera postpandèmica. Un treball que, com tot l'univers sonor creat per Guinovart, en destaca la delicadesa i l'enorme bellesa.

​

El 2023, Albert Guinovart va assolir fites significatives en la seva carrera artística, com el seu esperat debut al Carnegie Hall de Nova York al juny. El recital, dedicat a la memòria d'Alicia de Larrocha i emmarcat en l'any del centenari de la gran pianista catalana, va ser especialment emotiu. Guinovart mantenia una estreta relació professional i d'admiració amb Larrocha, i el programa va incloure obres emblemàtiques que la pianista havia interpretat en recitals arreu del món, com els "Valsos Poètics" de Granados i les "Danzas Fantásticas" de Turina. A més, va presentar l'estrena mundial de la seva pròpia composició, "Nocturn a Alicia", dedicada a la recordada Alicia de Larrocha.

​

Mesos abans del seu debut al Carnegie Hall, va sortir a la venda "Poems Without Words", el seu cinquè àlbum publicat per Sony Classical i el seu segon treball monogràfic per a piano sol. En aquest àlbum, Guinovart interpreta les seves últimes composicions per a piano. El projecte s'ha convertit en un dels llançaments més exitosos dels últims mesos, arribant a més de 100.000 escoltes a les plataformes de reproducció en streaming en menys de quatre setmanes des del seu llançament.

​

"Poems Without Words" va sorgir durant el difícil període de la pandèmia, quan Guinovart va decidir regalar al públic un raig d'esperança i confiança en un futur millor. Va publicar diàriament una peça a les seves xarxes socials, i aquestes peces es van recollir en vint-i-quatre preludis. Aquestes obres van recordar a tothom que la bellesa és més necessària que mai en moments tan difícils.